Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
actinofris
Actinofris en estat de vida vegetativa
© Fototeca.cat
Protistologia
Protozou de l’ordre dels heliozous, de forma esfèrica, sense esquelet silícic i proveït de llargs filopodis, que es reprodueix sexualment per autogàmia.
Viu en aigües dolces i salades
radiolaris
Esquema de la closca dels radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i…