Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
gordioïdeus
Helmintologia
Ordre de cucs de la classe dels gordiacis que presenten un cordó epidèrmic ventral i la cavitat del cos plena d’un teixit parenquimàtic.
Comprèn tots els gordiacis d’aigua dolça Els gèneres més comuns són Gordius , Paragordius i Parachordodes
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
sabèl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, amb el tòrax ben diferenciat de l’abdomen, el prostomi molt reduït i la boca envoltada d’una corona de tentacles disposats en espiral o en cercle.
Sedentaris i fixos, viuen allotjats dins un tub membranós de natura còrnia o mucosa Pertanyen en aquesta família els gèneres Sabella , amb Sabella pavonina sabella o cuc emplomallat, Spirographis , amb Spirographis spallanzanii espirografis o cuc de flor, Myxicola , amb Myxicola infundibulum cuc de funda i Branchioma
cuc de terra
Cuc de terra
Tanja-Tiziana Burdi - Fotolia.com
Helmintologia
Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima.
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl esponjament mecànic per una banda, cosa que el fa més permeable als gasos, i enriquiment químic per una altra, ja que la terra que ha passat per llurs tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica edàfica De nit surten a la…
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
tardígrads
Helmintologia
Grup de metazous tripoblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…
sangonera
Helmintologia
Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida