Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt…
antobdels
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids hirudinis, integrada per animals que tenen una ventosa anterior i una de posterior, i que manquen de cirrus o quetes (a diferència dels acantobdels).
És un grup heterogeni, el més nombrós dels hirudinis, que comprèn, entre altres espècies, les de les sangoneres
nereidiformes
Helmintologia
Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants que inclou un gran nombre de famílies d’aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d’apèndixs mandibulars.
Són tots marins, depredadors o fitòfags Hi ha unes quantes espècies planctòniques del gènere Tomopteris Molts d’aquests cucs són emprats com a esquer per a la pesca
errants
Helmintologia
Grup d’anèl·lids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homònoms, i paràpodes en cada metàmer.
Aquest grup no té actualment categoria taxonòmica Inclou espècies generalment de vida lliure, com el nereis Nereis sp i el ratolí de mar Aphrodita aculeata , entre d’altres
serpúlids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins de tubs calcaris fixos (de vegades amb un opercle que tanca el tub), de cos allargat i tòrax ben diferenciat de l’abdomen, de prosoma molt reduït i boca envoltada d’un cadena de tentacles o plomall branquial terminal cefàlic que surt d’un coll membranós en el primer segment.
Són micròfags Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis Totes elles són comunes a les costes dels Països Catalans
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
sedentaris
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids poliquets integrada per animals que tenen el cos subdividit en diverses regions amb metamerització heterònoma, amb les brànquies limitades a un cert nombre de metàmers i sense trompa evaginable.
Són sèssils, habiten dins uns tubs construïts per ells mateixos o en galeries excavades a la sorra Es nodreixen de detrits o de plàncton i alguns són comensals o paràsits En són espècies importants l’arenícola Arenicola marina , l’espirografis Spirographis spallanzanii , la sèrpula Serpula vermicularis i l’espirorbis Spirorbis laevis L’espirografis i la sèrpula són corrents a la Mediterrània a poca profunditat
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…