Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
acantobdels
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que presenten cirrus en els sis primers segments del cos i que tenen una ventosa posterior.
Foren observats per primera vegada en els llacs de Sibèria Hi ha un sol gènere que representa el grup Acanthobdella
nereidiformes
Helmintologia
Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants que inclou un gran nombre de famílies d’aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d’apèndixs mandibulars.
Són tots marins, depredadors o fitòfags Hi ha unes quantes espècies planctòniques del gènere Tomopteris Molts d’aquests cucs són emprats com a esquer per a la pesca
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que…
arenícola
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets, sedentaris, amb el cos dividit en tres regions, la intermèdia de les quals presenta plomalls de brànquies.
Excaven galeries en forma de U a la sorra del litoral Ingereixen fang contínuament, del qual retenen les partícules orgàniques que constitueixen llur aliment L’espècie A marina és molt comuna a la Cantàbrica i a la mar del Nord L’espècie A piscatorum és emprada pels pescadors de canya com a esquer
sèrpula
fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
nectonema
Helmintologia
Gènere de nematohelmints de l’ordre dels nectonematoïdeus, de la família dels nectonemàtids, que inclou cucs marins filiformes de talla molt variable (des de 10 mm fins a 80 cm).
El cos és recorregut per dues fileres de sedes cuticulars En llur cicle evolutiu, després d’una fase larvària normal passen a un estadi jovenívol parasitant el celoma de crustacis decàpodes L’animal adult és pelàgic
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans