Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
síl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes Hi ha diverses modalitats de reproducció sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
sabèl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, amb el tòrax ben diferenciat de l’abdomen, el prostomi molt reduït i la boca envoltada d’una corona de tentacles disposats en espiral o en cercle.
Sedentaris i fixos, viuen allotjats dins un tub membranós de natura còrnia o mucosa Pertanyen en aquesta família els gèneres Sabella , amb Sabella pavonina sabella o cuc emplomallat, Spirographis , amb Spirographis spallanzanii espirografis o cuc de flor, Myxicola , amb Myxicola infundibulum cuc de funda i Branchioma
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de…