Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
botriocèfal
Helmintologia
Cuc paràsit intestinal de l’home i d’altres mamífers de la classe dels cestodes, llarg de 2 a 8 m i amb l’escòlex proveït de dos botris.
La larva, anomenada oncosfera, és aquàtica passa per diverses fases, anomenades coracidi, procercoide i plerocercoide, durant les quals parasita un copèpode i un peix d’aigua dolça Quan l’home o altres mamífers s’alimenten de peixos infectats es produeix la invasió del paràsit, que aleshores ateny l’estat adult i es fixa a l’epiteli intestinal
dístoma
Helmintologia
Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis
.
En estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i, ocasionalment, de l’home i altres mamífers Són hermafrodites El dístoma hepàtic o fascíola Fasciola hepatica fa 3 cm de llargada l’hoste intermedi, en el qual el miracidi es transforma fins a l’estat de cercària, és un gastròpode d’aigua dolça Limnaea El dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum és més petit no arriba a 1 cm, i durant el desenvolupament no passa per la fase aquàtica, parasita gastròpodes terrestres i les cercàries arriben fins a l’hoste definitiu mitjançant les formigues, que les ovelles…
anguíl·lula
Helmintologia
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids.
Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’…
sangonera del cavall
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de coloració variable, de 8 a 10 cm de longitud i de dents més obtuses que les de la sangonera comuna; s’adhereix a la mucosa bucal dels grans mamífers (cavalls, bòvids, etc) mentre beuen.