Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
síl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes Hi ha diverses modalitats de reproducció sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub digestiu és…
tardígrads
Helmintologia
Grup de metazous tripoblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de…
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
bonèl·lia
Helmintologia
Cuc marí de la classe dels equiuroïdeus, caracteritzat pel fet de presentar un dimorfisme sexual molt acusat: les femelles, de color verd intens, de 5 a 7 cm, són ovalades i proveïdes d’una trompa bifurcada a l’extrem, que pot atènyer 1 m de llargada, i els mascles, d’1 o 2 mm, són ciliats, i viuen paràsits damunt les femelles.
Les larves són sexualment indiferenciades les que no es fixen a cap femella donen lloc a femelles les que es fixen a la trompa d’una femella donen lloc a mascles, puix que les secrecions hormonals de la trompa els determinen el sexe