Resultats de la cerca

Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…

Inclou nombroses espècies, que habiten a la mar o a l’aigua dolça i generalment neden de costat Són comuns als Països Catalans

Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça

Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca

Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees

Les formes lliures tenen el cos deprimit i mancat de cuirassa, l’abdomen amb els segments fusionats i més curt que el cefalotòrax, ulls sèssils, antènules petites o nulles, potes marxadores i pleopodis laminars amb funció respiratòria i, en els aquàtics, alhora natatòria Són unisexuals, ovípars i amb desenvolupament directe Habiten a l’aigua dolça Asellus o a la mar Ligiaes idothea , però n'hi ha de terrestres Oniscus, Porcellio, Armadillium , bé que habiten en ambients humits Són corrents als Països Catalans els isòpodes lliures dels gèneres esmentats, i entre els paràsits…

A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu

Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>

La seva estructura és molt degenerada pel parasitisme