Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
bou
bou
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, de dimensions grans (ateny fins a 25 cm de llargada) i robust.
Els individus joves viuen a les roques litorals, i els adults, a una certa distància de la costa És un aliment molt apreciat, freqüent a les costes cantàbriques
boca
Boca
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci marí decàpode del subordre dels braquiürs i d’hàbitat semiterrestre del qual només es mengen les pinces dels mascles.
Com tots els del seu gènere, els mascles tenen les pinces quelípodes desiguals
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
poll de mar
Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
gambot
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels peneids, de color vermell intens i carn apreciada, més gros que el llagostí.
A la Mediterrània és una espècie accidental, per la qual cosa molts dels exemplars posats a la venda en els mercats catalans procedeixen de l’Atlàntic
nebàlia
Carcinologia
Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis; té maxíl·lules amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal és àpode i els quatre primers parells de pleopodis són bífids i tenen funció natatòria.
És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic
saculina
Sacculina carcini
World Register of Marine Species (cc-by-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis de l’ordre dels rizocèfals, de la família dels peltogàstrids, paràsit de crustacis decàpodes, sobretot de Carcinus maenas, sense tub digestiu, ni apèndixs a l’estat d’adult, però amb prolongaments o rizoides que penetren en l’hoste.
La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini
galera
Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
arriet
Carcinologia
Gènere de crustacis peracàrides, de l’ordre dels isòpodes, d’un o dos cm de llargada, amb el cos segmentat, oval i deprimit, sense closca.
Tenen les antènules diminutes i les antenes molt llargues Són marins, però viuen fora de l’aigua, a la zona litoral Llur activitat és preferentment nocturna Les dues espècies més conegudas són L italica , abundant a la Mediterrània, i L oceanica Són també anomenats paneroles de mar
sastre
sastre
Carcinologia
Gènere de crustacis decàpodes, de la família dels galatèids, de la secció dels notòpodes, d’aspecte semblant al dels macrurs, però amb l’abdomen replegat i de vegades introduït en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode.
Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània