Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
macrurs
Carcinologia
Subordre de crustacis de l’ordre dels decàpodes en desús a les classificacions modernes.
Es caracteritzen, en oposició als anomurs i als braquiürs, per llur abdomen, allargat i proveït d’una aleta caudal àmplia, formada pel tèlson i els uropodis Els macrurs inclouen els decàpodes nedadors i alguns dels marxadors de les classificacions actuals
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
mistacocàrides
Carcinologia
Superordre de la classe dels crustacis constituït per formes molt petites (menys d’1 mm), de cos vermiforme.
Presenten el cefalotòrax proveït de dos parells d’antenes, mandíbules, dos parells de maxilles, maxillípedes i els quatre segments toràcics amb apèndix en forma de plaques Els sis segments abdominals manquen d’apèndix L’orifici genital s’obre en el primer segment toràcic Habiten la zona intercotidal de les platges sorrenques, i per això no foren descoberts fins en èpoques recents 1938
ase
Carcinologia
Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus
i Limnoria
.
Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees
puça d’aigua
Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques…
leptostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides de mida petita (fins a 12 mm), amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.
Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània
pessic
Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània