Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bayeux
Ramaderia
Dit de la raça porcina obtinguda a la regió normanda del Bessin (França).
De perfil lleugerament còncau, front i musell amples i orelles primes, el cos és llarg i ben musculat, el pit ample i les extremitats ben aplomades La carn és d’una excellent qualitat
acampador
Ramaderia
Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.
raça balear
Ramaderia
Raça porcina de perfil lleugerament còncau, cap voluminós, musell desenvolupat i orelles amples, caigudes i molt curtes.
El cos és ample, ple i bastant llarg, i les extremitats fortes, com correspon a animals no estabulats La pell i el pèl són de color negre Hom la pot considerar com una de les millors races de la Mediterrània
raça belga
Ramaderia
Raça de cavalls caracteritzats pel fet de tenir el perfil còncau i ésser dolicocèfals; són cavalls forts i massissos, de coll potent i orelles curtes i amples, molt aptes per a tir i càrrega; aquesta raça enclou tres subraces: l’ardenesa, la condroziana i la brabançona.
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…