Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per als aris vèdics…
esquella

Vaca amb una esquella penjada al coll
Ramaderia
Espècie de campana petita (de 14 a 20 cm d’alçada, aproximadament), sovint d’aram, cilíndrica o quasi cilíndrica, que hom posa, generalment, al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
En el bestiar boví és subjectada amb un collar de cuir i la pot dur un cap o diversos, segons el nombre de caps del ramat en el bestiar oví i en el cabrú és subjectada amb un collar de fusta i sempre la duu només el mascle del ramat
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…
munyidor

Noi prement el munyidor de la vaca
Sven Hansen (CC BY-NC-ND 2.0)
adopció
Ramaderia
Zoologia
Alletament d’un lletó que no és propi.
Els ramaders de bestiar boví de llet i de carn solen comprar vedells xurmers a fi que cada vaca en criï dos, un de propi i un d’adoptat
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…