Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
munyidora mecànica

Vaques amb munyidores mecàniques
USDA (CC BY 2.0)
Ramaderia
Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques.
Generalment actuen per succió i pressió, combinades, en els mugrons de l’animal i la llet arriba en un recipient hermètic a través dels quatre tubs tetina
estable

Estable de vaques
© CIC-Moià
Ramaderia
Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
Antigament l’estable era un simple espai tancat i cobert on hom guardava el bestiar durant la nit i, en alguns casos, l’alimentava Actualment, però, amb els mètodes moderns d’explotació i per tal d’obtenir el màxim rendiment, hom adopta diverses formes i distribucions segons el tipus i la finalitat producció de carn, de llet, reproducció, etc del bestiar, les condicions climatològiques, etc
vaquer | vaquera
bordelès | bordelesa
Ramaderia
Raça bovina, considerada com una varietat de la raça irlandesa, i, com aquesta, concavilínia, eumètrica i longilínia; té el pelatge blanc clapat de negre.
Les vaques són bones lleteres
pasturar
Ramaderia
Menjar el bestiar l’herba dels camps.
Les vaques pasturaven pels voltants del mas 2 tr El bestiar pastura l’herba fresca dels prats
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per als aris vèdics…
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment…
bestiar boví

Bestiar boví
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Bestiar integrat per bous, vaques i vedells, i en general per qualsevol representant domèstic de la subfamília dels bovins; des del punt de vista de la ramaderia, és el bestiar més important.
S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…