Resultats de la cerca

Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…

Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc

S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es fan en uns…

Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm

Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit

Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec

En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©