Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
selva nebulosa
Geobotànica
Bosc exuberant propi del nivell de boires de les muntanyes.
És ben característica sobretot d’algunes muntanyes intertropicals
oròfil | oròfila
província oromediterrània
Geobotànica
Alta muntanya mediterrània, de clima fred a l’hivern i relativament sec a l’estiu.
La vegetació que hi és més abundant és de coníferes, matollar xerogeàntic a més altitud, i pedruscall amb herbes perennes disperses a les parts més altes Comprèn les altes muntanyes d’Andalusia i les de l’Àfrica del nord
roureda
Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del…
torbera de cobertor
Geobotànica
Torbera baixa que cobreix grans extensions de terreny i que s’estén pels vessants de les muntanyes.
Són abundants a les zones més humides de les Illes Britàniques i a Escandinàvia
estatge nival
Geobotànica
Zona altitudinal de les muntanyes on les superfícies horitzontals són cobertes de neu persistent tot l’any.
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…
vegetació
Geobotànica
Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.
El concepte de vegetació és diferent del de flora, car aquest es refereix exclusivament a la presència de tàxons vegetals Una contrada pot ésser pobra en vegetació i rica en flora, com és el cas de les muntanyes valencianes, i a la inversa, un terreny pot tenir una vegetació ufanosa i ésser pobre florísticament, com és el cas d’una fageda o el de la taigà Les plantes són sotmeses a les influències del medi, dels animals i de les plantes restants La vegetació és doncs determinada per factors ambientals i biòtics Fisiognòmicament hi ha molts tipus de vegetació bosc, garriga, brolla, prat, etc…
afroalpí | afroalpina
Geobotànica
Relatiu o pertanyent a la flora que, a les muntanyes africanes, ocupa les zones geobotànicament equivalents als estatges alpí i subalpí europeus.