Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
avetosa

Avetosa
© Xevi Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual domina l’avet.
Es fa a l’alta muntanya, a la part baixa de l’estatge subalpí a vegades penetra dins l’estatge de la pineda de pi negre, i fins arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana
matoll

Matoll de neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
carritxar
Geobotànica
Comunitat vegetal on domina el càrritx.
Ocupa grans extensions a la muntanya mallorquina, afavorit sobretot pels incendis
montà | montana
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació comprès entre l’estatge basal i l’estatge subalpí.
Correspon, en general, a la muntanya mitjana Sovint és dominat per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig
verneda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
Es fa a les vores de rius de la muntanya mitjana i fins de la terra baixa, sota un clima general humit
gespet
Geobotànica
Comunitat vegetal dominada pel gesp.
És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió
gatelleda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina el gatell.
Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit
bedollar

Bedollar (Betula pendula)
Geobotànica
Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat pels bedolls (Betula pendula o B. pubescens).
Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el bosc dens primitiu ha estat destruït, i també en indrets de sòl pobre, a l’Europa mitjana i a la muntanya humida catalana Pirineu, Cabrerès