Resultats de la cerca

Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc hagi eliminat la…

Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda…

Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups…

És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió

Es fa en terrenys prop de la mar i a les vores de corrents d’aigua de terra baixa, sobre sòls més o menys salins

Ocupa grans extensions a la muntanya mallorquina, afavorit sobretot pels incendis

És un bosquetó de ribera mediterrània, propi dels rials frescs Als Països Catalans, es fa només a Catalunya, Mallorca i Menorca