Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
recol·lecció
Etnografia
Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura (mariscs, petits peixos, insectes, etc) que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals
fang
Figura femenina de fusta tallada (cultura fang de Guinea)
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a les danses…
cosac | cosaca
Etnografia
Història
Individu nòmada d’un poble que habita algunes regions d’Ucraïna, Rússia i Polònia.
D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els tàrtars a…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…