Resultats de la cerca

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de finançament…

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici…

Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima   SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals…

Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…

Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle  i El Orbe Literario   El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor ,  El Guardia Nacional , de Pau Piferrer,  El Constitucional 1839…

Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta…

Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…