Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Joan Vilera
Retòrica
Cristianisme
Religiós i orador.
Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans/> El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia convertida en presó de dones després del 1835 Després de l’exclaustració 1835, es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part…
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços màxims de la…
Temisti
Filosofia
Retòrica
Orador i exegeta d’Aristòtil.
Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom
Francesc Garrigó
Retòrica
Cristianisme
Eclesiàstic, predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona.
Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708
Gai Calpurni Flac
Història
Retòrica
Retòric romà, curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona.
Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…
Magí Cases
Literatura catalana
Retòrica
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota 1673, en vers i…
,
Narcís Julià
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Preceptista i poeta.
Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona
,
Iseu
Filosofia
Retòrica
Orador grec, deixeble d’Isòcrates i mestre de Demòstenes.
Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica
Dionís d’Halicarnàs
Historiografia
Retòrica
Historiador i retòric grec.
Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc