Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Cassi Longí
Filosofia
Retòrica
Rètor i filòsof.
Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí
estil
Retòrica
Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit.
No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer epistolar, didàctic, oratori, festiu,…
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
figures de mots
Retòrica
Recursos retòrics consistents a modificar els mots per donar-los un caire expressiu diferent del que tenen normalment.
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…
anagnòrisi
Retòrica
Nom donat pels retòrics clàssics, dins el teatre grec i llatí, al reconeixement d’un fet o persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç (per exemple, el reconeixement d’Orestes per Electra).
L’anagnòrisi ha passat a d’altres gèneres i ha estat anomenada també agnició i reconeixement