Resultats de la cerca

Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals

Presenta quatre parells de potes reduïdes i l’abdomen llarg i anellat amb una falsa segmentació Viuen paràsits a les glàndules sebàcies i als follicles pilosos dels mamífers Un representant característic és l’àcar dels follicles sebacis

Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia

Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot,…

El cos, molt feble, s’acaba en un flagel multiarticulat Al prosoma, sense ulls, hi tenen els quelícers, acabats en pinces, els pedipalps, que compleixen funcions locomotores, i els quatre típics parells de potes, amb el primer parell modificat com a tentacles tàctils L’abdomen, format per 11 segments, no presenta orificis respiratoris, puix que, a causa de la feblesa de la cutícula, l’intercanvi de gasos té lloc directament a través de la paret del cos L’intestí presenta uns diverticles simples, i l’excreció té lloc mitjançant un parell de glàndules coxals Habiten a la cara…

Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les…

El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia interna és…

És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles    Argas persicus viu sobre determinats ocells…

El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la…

No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes