Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ricinulis
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de petites dimensions (entre 0,5 i 1 cm de llargada), amb el cos curt i massís, de teguments durs, engruixits i plens de grans i pèls aixafats.
El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia…
amblipigis
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de mida petita, de colors foscs, amb el cos aplanat, clarament dividit en un prosoma no segmentat i un opistosoma amb dotze segments.
Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals
solífugs
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb els segments del prosoma lliures i l’opistosoma separat del prosoma, oval i clarament segmentat.
Tenen els quelícers molt desenvolupats, en forma de pinça, i els pedipalps llargs, semblants a les potes locomotores, el primer parell de les quals és poc desenvolupat i té funcions també tàctils El cos i les potes són recoberts de pèls Respiren mitjançant tràquees tubuloses Hi ha espècies ovípares i ovovivípares i no passen per l’estat larval Llur dimorfisme sexual és poc notori i no tenen verí L’ordre comprèn unes 800 espècies de 10 a 60 mm de longitud, distribuïdes en 10 famílies amb pocs gèneres són de costums bàsicament nocturns i habiten sobretot als països tropicals i…
escorpins
© Fototeca.cat-Corel
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb el cos dividit en tres segments.
El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la…
pseudoescorpins
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i…