Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cànon hindú
Hinduisme
Conjunt d’escriptures acceptades com a autoritat màxima dins l’hinduisme.
les obres bàsiques, escrites en sànscrit 2000 a 600 aC, són, dins el Shruti ‘Cosa oïda’ o cànon estricte, els quatre Veda Samhita , els Brāhmana , els Āraṇyaca , els Upanisḥad , i dins elSmṛiti ‘Record’, els texts del Sūtra
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat etern de les…
faquir
Hinduisme
Asceta hindú.
Mitjançant intenses pràctiques místiques, els faquirs aconsegueixen una extraordinària capacitat de control sobre les funcions de la vida vegetativa i anímica Sovint, però, el terme faquir té una significació despectiva, i aleshores hom anomena ioguis els veritables ascetes
Dayānanda Sarasvatī
Hinduisme
Reformador hindú.
El 1875 fundà l' Ārya Samāj , organització socioreligiosa que, deu anys més tard, s’escindí per un cisma que encara perdura actualment El moviment iniciat per Dayānanda és, juntament amb el Brāhmo-samāj , un dels corrents més importants de l’hinduisme contemporani
deva
Hinduisme
En la teologia vèdica, déu jove i generós fins al punt d’immolar-se pel bé de les criatures.
És l’antítesi de l'asura, déu ancià, gelós i egoista El triomf del culte dels deva sobre el dels asura fou de conseqüències incalculables en la història de l’espiritualitat hindú La noció budista dels deva , d’altra banda, s’aparta notablement de la tradició hindú antiga
apsarā
Hinduisme
Mitologia
Nimfa de la mitologia hindú.
Les apsarā són una mena de semideesses aquàtiques que habiten el paradís d’Indra Eren representades en forma de ballarines i són considerades les mullers o amants dels gandharva o músics Llur nombre passa dels deu milions
asura
Hinduisme
Mitologia
En la mitologia hindú, esperit malèfic.
Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc
ioga
Hinduisme
Un dels sis sistemes de la filosofia hindú.
En la seva forma clàssica ioga reial o raja yoga es basa en els texts de Patānjali Entre les altres formes de ioga practicades hi ha el ioga de la força hatha yoga , estès pertot arreu, basat en la teoria fisiològica segons la qual l’home té un poder diví kundalini o serp del poder, que li cal descobrir, situat a la columna vertebral i unit per una mena de vena sushumma al centre psíquic per excellència sabrasrara , situat al cap Mitjançant el coneixement profund de si mateix, el ioga pot controlar tots els seus impulsos i la seva voluntat
karma
Hinduisme
Principi de la causalitat universal que resulta de l’acció.
Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos
māyā
Hinduisme
En el pensament hindú, força màgica, pròpia del dimoni malfactor.
Com a “illusió còsmica” afecta tot el món fenomènic, inexistent i illusori, i emana de l’única realitat transcendental, l' ātman-brahman , al qual s’oposa