Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
śruti
Hinduisme
Dins el cànon hindú, nom donat a les escriptures o revelació (‘el que ha estat oït’), per oposició a la śmṛti
.
Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi , sense autor humà o diví apauruṣeya i que gaudeix d’una validesa intrínseca svataḥ prāmāṇya Comprèn els Veda , els Brahmaṇa , els Araṇyaka i els Upaniṣad
smṛti
Hinduisme
Dintre el cànon de les escriptures de l’hinduisme (cànon hindú), la tradició (‘el que és recordat’), per oposició a la revelació, ‘el que és oït’ (śruti).
La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti
hinduisme
Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’acceptació de l’…