Resultats de la cerca

Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès

Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres

Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes

Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses…