Resultats de la cerca

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà activament a…

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat…

Datari i canonge de Sant Pere del Vaticà, el 1455 ingressà a l’orde augustinià Adquirí una fama molt notable amb les seves obres De verborum significatione —en la qual explica molts termes del Digest —, De rebus memorabilibus basilicae SPetri —primer estudi d’arqueologia cristiana— i De educatione liberorum clarisque eorum moribus —exaltació de l’ideal humanístic de la cultura com a formació de la personalitat—

Escriví, per encàrrec del duc Cosimo de Mèdici, una Storia Fiorentina editada el 1721, en 16 llibres, que va des del 1527 fins al 1538, i que volgué ésser una justificació del nou principat dels Mèdici L’obra presenta una acurada documentació, bé que l’estil és, en conjunt, monòton i grandiloqüent

Estudiós de la literatura francesa, publicà Poeti francesi del nostro tempo 1924, Saggi e note di litteratura francesa moderna 1941 i Il simbolismo francese da Nerval a Régnier 1954 De la seva obra poètica cal des- tacar La gaie tristezze 1913, Scherzo e finale 1937, Tempo che muore 1942 i Terzo tempo 1950

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos llibres La…

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes

La seva obra principal, La secchia rapita 1622, és un poema heroicoburlesc en dotze cants, escrit en octaves, l’argument del qual és la guerra entre modenesos i bolonyesos per la possessió d’una galleda de fusta Altres obres són dues Filippiche 1614-15, contra la dominació espanyola, i els deu llibres de Pensieri diversi 1620, recull de qüestions científiques, literàries i filosòfiques

Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…