Resultats de la cerca

La seva vida ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres fou llarga, moguda i complexa amb un amor, Laura sincer, i moltes relacions amoroses És possible de sintetitzar-la en quatre períodes joventut i estudis 1304-27 inquietud vida mundana, ordes menors, viatges per Europa, alpinisme 1327-37, residència a Valclusa vora Avinyó, lloc de soledat i estudi, però alhora d’ambicions 1341, coronació poètica a Roma, i viatges a Itàlia amb l’amistat personal amb Boccaccio 1337-53 ja a Itàlia 1353-74, successivament a Milà amb els Visconti 1353-61, a Venècia 1362-68 i a Pàdua amb els Carrara, fins…

Fou collaborador i director 1926-27 del Corriere della Sera Organitzà importants exposicions d’art i nombroses empreses editorials dirigí, a més, les revistes Dedalo , Pegaso i Pan En el recull, en set volums, Cose viste , expressa en una prosa elegant la seva natura de memorialista i de retratista, irònicament escèptic, del seu temps

Escriví el poema Macharonea imprès poc temps després de la seva mort, vers el 1492, que descriu les burles fetes per un grup d’amics a un pretès nigromant Bé que aquesta obra no fou, probablement, la primera del gènere, hom considera Odasi com el veritable pare de la poesia macarrònica

Adversari de la pretesa supremacia del papat, escriví, juntament amb Joan de Jandum, el cèlebre tractat Defensor pacis , dedicat a Lluís de Baviera i prohibit el 1327, on atribueix al poble l’origen del poder civil i del poder eclesiàstic i subordina l’Església a l’estat El seu pensament ha estat precursor del modern estat laic

Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…

Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes