Resultats de la cerca

De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la storia 1974…

Es casà amb Giuliano Adorno A partir del 1473 es consagrà a la beneficència Escriví un Trattato del Purgatorio i un Dialogo entre l’ànima i el cos La seva festa se celebra el 15 de setembre

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…

La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di smog 1958, La…

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

La seva primera novella, Gli indifferenti 1929, una de les obres més representatives de la narrativa italiana del s XX, expressa l’abjecció social i psicològica de la burgesia romana feixista, en un estil que utilitza tots els recursos del realisme sense concessions a la nota liricosentimental Posteriorment publicà el recull de narracions La bella vita 1935 i L’imbroglio 1937 Al clima cultural neorealista pertanyen les novelles Agostino 1944, La romana 1947 i La ciociara 1957, que li donaren una gran popularitat Inquietuds culturals diverses sobretot el pensament marxista i la psicoanàlisi en…

La part fonamental de la seva obra és constituïda pels reculls poètics Ossi di sepia 1925, Le occasioni 1939, La bufera e altro 1956, Satura 1962, Diario del ‘71 e del ‘72 1973, Quaderno di quattro anni 1977, Altri Versi 1980, i els reculls en prosa Farfalla di Dinard 1956, Auto da fé 1966, Fuori di casa 1969, La poesia non esiste 1971, Trentadue variazioni 1973 i Nel nostro tempo 1973 La reacció antidannuziana dels primers decennis del s XX es manifesta en Montale amb l’abandó de la conducta individualisticosentimental tradicional de la lírica italiana La seva poesia, inspirada en models…

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i Sciolti del…

Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988,  Orizzonte mobile 2009 i  In questa luce 2013, i els llibres de contes  Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta,  Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL Stevenson i Primo…

Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…