Resultats de la cerca

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del…

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres Rosselló Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…

Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals Fou priorat del s XIII al s XV El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó

Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…

És esmentat ja el 844 rebé el nom de Sant Pere 889 o de Sant Pere i Santa Maria 1187 de Càrcer , bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar Al començament del s XV era quasi derruït actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Masos