Resultats de la cerca

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

El monestir De l’antic monestir, d’estil llombard, probablement edificat al final del segle XI, se’n conserven gran part de les construccions destaquen l’església romànica i el clos monàstic Com és habitual en els monestirs medievals catalans, la seva estructura es desplega al voltant del pati del claustre Té dos accessos des d’una placeta situada davant de l’església, per una porta que ens deixa a la galeria nord del claustre, i des d’un portal situat al mur oest del claustre i que dona a una altra plaça, probablement el pati exterior del monestir L’església Presenta planta basilical formada…

Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835

És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al segle XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona pertanyent al castell

El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al segle XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur

És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la feu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat de Sant Salvador per això s’hi…

Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…

Probablement fou fundat el 1170 pels comtes de Pallars L’església ja era arruïnada el 1418 en resten vestigis

L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…