Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dada biogenètica
Dret civil català
Dada que garanteix la possibilitat de conèixer la relació de parentiu que existeix entre el fill i els pares biològics en cas d’adopció.
Les dades biogenètiques poden ser sollicitades per la persona que és adoptada, i sempre s’han de demanar en interès de la seva salut En cas que l’adoptat sigui menor d’edat, els adoptants poden sollicitar les dades biogenètiques dels pares d’aquell Però tota aquesta informació pot no ser facilitada atès el deure de reserva de les actuacions, en el sentit que les persones que intervenen en la constitució d’una adopció tenen l’obligació de guardar el secret de la informació que obtinguin
centre d’acolliment
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància que ofereix serveis residencials d’estada provisional mentre es decideix la mesura d’acolliment més adient per al menor.
Aquests centres donen una resposta immediata i transitòria d’acollida al menor que es troba en una situació de desemparament El menor en aquesta situació normalment s’ha de separar del seu entorn familiar, cosa que fa que els centres d’acolliment tinguin la funció substitutòria temporal de la família Els centres també han de valorar la situació del menor i la de la seva família i proposar la mesura de protecció més adient Un cop adoptada aquesta mesura, el menor sortirà del centre per anar a un centre residencial d’acció educativa o a una família d’acollida, segons cada cas Per a…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…