Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bisbat de Dénia
Història
Cristianisme
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense.
El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…
bisbat d’Empúries
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la part nord-oriental de l’actual diòcesi de Girona.
Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment…
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap dela província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte dela primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a lade Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de…
bisbat d’Elna

Mapa de la diòcesi d’Elna
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el…