Resultats de la cerca

Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d' Alanís MFerrà, JCarner, JEstelrich, JERàfols, JPons, BForteza, EMFerrando, CCardó i GAlomar, i versos i traduccions de MASalvà, JAlcover, MCosta, LlRiber, JRd’Ayreflor, GColom, JPons, MForteza, BFerrà i CMagraner

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró

Suspès arran dels fets d’octubre del 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935 Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil de 1936-39

Reflectí el desengany pel text aprovat Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…

En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment En forma de fulletó publicà una collecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Destacà per ser una de les publicacions amb una intencionalitat democràtica més clara del final del franquisme Assolí la seva màxima difusió, als primers anys de la transició democràtica, amb un tiratge de prop del mig milió d’exemplars i, especialment aleshores, es distingí per l’agilitat i l’inconformisme de les informacions Arran del seu èxit, l’empresa editora diversificà els seus productes i fundà, entre altres, el Diario 16 i la revista Historia 16 , i s’introduí també en la radiodifusió Al final dels anys vuitanta, però, la circulació de la revista s’havia…