Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
La Veu de Mallorca
Setmanari
Setmanari polític en català que aparegué, en èpoques diferents, a Palma.
En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom…
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…
,
L’Opinió
Primera plana d’un número de L’Opinió (1-IX-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari d’esquerra publicat a Barcelona des del 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanelles.
Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’ Esquerra…
La Palma
Setmanari
Setmanari d’història i literatura aparegut a Palma del 4 d’octubre de 1840 al 25 d’abril de 1841, amb un total de 30 números, redactat per Josep M.Quadrado —ànima de la revista—, Tomàs Aguiló i Antoni Montis.
Primera mostra del Romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intellectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d’història de Mallorca en aquest sentit hom ha de destacar sobretot articles de Quadrado com ara Palma en el siglo XV , De las comunidades en Mallorca —sèrie de cinc articles— i Poetas mallorquines —on defensa la poesia popular mallorquina i reprodueix per primera vegada una glosa i el romanç Don Joan i Don Ramon — També la literatura de creació, conreada especialment per Tomàs Aguiló, girava entorn de la…
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
Destino
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari en castellà fundat a Burgos el 1937 per un grup de catalans i promogut per Josep Vergés i Matas.
Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…
Solidaridad Obrera
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner235.jpg)
Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…