Resultats de la cerca

Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic “Mirador” Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Tingué una vida curta

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

D’excellent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra , en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins En morir el fundador el 1955, fou continuat pel seu fill Miquel Marquès i Coll El 1973 Pere Serra i Bauzà n'adquirí la propietat Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960

Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934