Resultats de la cerca

Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros

S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número…

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885

Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates…