Resultats de la cerca

De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País…

En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom…

El 1883 era ja diari, polític, de notícies i interessos generals Fou, de fet, el portaveu de la família González, encapçalada per l’alcalde Teodor González, i desaparegué el 30 d’abril de 1903, en perdre les eleccions la candidatura d’aquest

Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura

Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número…

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol

Significà l’esforç d’una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme Llançà pel novembre un Programa regionalista , en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial