Resultats de la cerca

Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat

Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929

Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de ''L’Opinió ', de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l…

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente 1911, de to…