Resultats de la cerca

És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en…

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…