Resultats de la cerca

País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició…

Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…

Aquests poden ser de justícia com el tribunal de la cort d’Andorra, on el mateix oficial jurat exerceix també la funció de porter, nunci i bastoner o de determinades autoritats eclesiàstiques com el cursor apostòlic , encarregat d’avisar els qui han d’assistir als consistoris o capelles papals

Fou vigent a Andorra fins el 1993, on, segons una clàusula del pariatge del 1278, hom el pagava en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps El seu darrer import fou de 450 pessetes, els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa, on es nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d’Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors

Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal féu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després de la llei d’ajuntaments…

La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat

Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat

El termini d’admissió és limitat als deu primers dies subsegüents a la promulgació de la sentència o del decret

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…

La figura del raonador deixà d’existir amb l’entrada en vigor del nou règim juridicopolític