Resultats de la cerca

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…

Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz

Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…

Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i altres…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills

Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret