Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
majoria absoluta
Dret
Majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o la meitat dels membres d’una assemblea.
hanbalita
Dret
Dit de l’escola jurídica fundada per Aḥmad ibn Ḥanbal (segle IX) i una de les quatre ortodoxes de l’islam.
Admet de recórrer al judici personal només en casos d’absoluta necessitat
llei orgànica
Dret
En l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, llei per a regular el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, l’aprovació dels estatuts d’autonomia, del règim electoral general així com d’altres matèries explícitament establertes a la constitució.
La seva aprovació, modificació i derogació exigeix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats
Johannes Althusius
Dret
Jurista alemany.
Combaté tota forma d’autoritat absoluta, bo i defensant la doctrina, molt avançada per a la seva època, que la sobirania resideix en el poble Escriví Jurisprudentiae romanae methodice digestae 1586-92, Civiles conversationes 1601-11 i Politica methodice digesta 1613 El seu cognom era Althaus
nul·litat
Dret
Invalidesa d’un negoci jurídic.
En dret civil la situació d’invalidesa és determinada per vicis que converteixen en nuls els actes jurídics i poden ésser contradicció de normes imperatives, manca d’algun requisit essencial acord de les parts, finalitat, etc, illicitud de la causa, mancança de l’objecte, dels requisits de possibilitat, etc En dret internacional la nullitat d’un acte pot derivar del defecte de capacitat del subjecte de qui emana la declaració de voluntat i de la idoneïtat de l’acte en ell mateix d’ésser considerat com d’una norma productora d’efectes de dret internacional, o també de la manca en l’acte del…
principi
Lògica
Filosofia
Dret
Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
Tribunal de Comptes Europeu
Dret
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea.
Creada el 5 d’abril de 1977 per decisió dels representants dels governs dels estats membres, fou constituïda el 18 d’octubre del mateix any i entrà en funcionament amb la sessió inaugural el dia 25 d’aquest mes La seva seu és a Luxemburg És compost per dotze membres, elegits per sis anys pel consell, els quals han d’exercir les seves funcions amb absoluta independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no Aquest tribunal examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses…
Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fonts
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià dret a Deusto i a Valladolid i posteriorment exercí càrrecs directius en diverses empreses D’ideologia conservadora, el 1978 ingressà a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular El 1983 accedí a la presidència de la comunitat autònoma de les Balears per aquest partit i revalidà el càrrec en les eleccions del 1987 i el 1991 Perdé la majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig de 1995 Al juny del 1995 fou investit per quarta vegada president de les Balears, però al juliol, acusat d’irregularitats en la contractació de les obres per a la construcció del túnel de…
Francesc Tomàs i Valiente
Dret
Jurista.
Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía española del…