Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
bé de la societat conjugal
Dret
Cadascun dels béns que formen part del patrimoni comú a ambdós cònjuges quan el matrimoni és regit per un sistema de comunitat absoluta o limitada de béns.
Al Principat de Catalunya només existeix aquest patrimoni comú, o béns de la societat conjugal, si així és estipulat expressament en capítols matrimonials
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
Oficina Antifrau de Catalunya
Dret
Organisme independent creat per la Llei del Parlament de Catalunya 14/2008, de 5 de novembre, que té com a principal objectiu vetllar per la transparència, l’objectivitat i la legalitat de l’actuació de l’Administració.
També vetlla per fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics tot comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta illegal que afecti els interessos generals El director o directora de l’oficina antifrau és elegit pel Parlament de Catalunya a proposta del govern per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats per a un mandat de nou anys no renovables El primer director fou David Martínez Madero El 2011 fou substituït per Daniel de Alfonso, el qual fou destituït pel Parlament de Catalunya el juny del 2016 després de la difusió per un diari d’…
Ramon d’Abadal i Calderó

Ramon d’Abadal i Calderó
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
Pere Agustí Morlà
Història del dret
Dret
Jurisconsult.
Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i…
,
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…