Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
condemnatori
Dret
Pronunciament del jutge que condemna un reu o mana de complir unes obligacions.
irretroactivitat
Dret
Principi jurídic segons el qual un fet no pot ésser punit per una llei posterior a la seva comissió.
Aquest principi, fonamentat en el principi jurídic de legalitat nullum crimen sine lege , té per excepció el cas del qui compleix condemna per una llei anterior a la comissió del delicte i pot beneficiar-se d’una llei posterior, sempre que aquesta sigui més benigna
arrest major
Dret
Dret penal
Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
La seva aplicació comporta certes penes accessòries i prescriu al cap de cinc anys El reu d’arrest pot beneficiar-se de la codemna condicional i, un cop aconseguida aquesta remissió o complerta la condemna, pot obtenir la rehabilitació i la cancellació dels antecedents penals al cap de dos anys
Antoni Aymat i Mareca
Història
Militar
Dret
Militar, advocat i inventor.
Actuà com a defensor del general Goded en el judici que el condemnà a mort Després de la guerra civil de 1936-39 fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961 Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de les presons i…
cas Gürtel
Dret
Trama de corrupció a l’Estat espanyol, activa des del 1999 fins a la segona meitat de la dècada de 2010, destinada al finançament del Partido Popular.
El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran incidència al País Valencià, on…
Hugo de Groot
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Dret
Jurista, filòsof, teòleg i filòleg holandès conegut amb el nom llatinitzat de Grotius.
Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important…
llibertat condicional
Dret
Dret processal penal
Benefici atorgat a un penat, quan ha complert la major part de la pena, mitjançant el qual obté la llibertat fins a la fi de la seva condemna.
La llibertat condicional pot ésser concedida, segons les diferents legislacions, per l’autoritat judicial, administrativa o penitenciària
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…