Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat,…
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
perdó de la part ofesa
Dret
Extinció de la pena quan el delicte privat (violació, rapte, injúria, etc) és perdonat per la part ofesa.
Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena
Ernst von Beling
Dret
Jurista alemany, professor a les universitats de Munic i Tübingen.
Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l…
correspondència
Transports
Dret
Conjunt de cartes, impresos i altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques i telefòniques.
La inviolabilitat de la correspondència és un dret de la persona, i l’acció contrària constitueix delicte L’autoritat governativa no pot detenir-la ni obrir-la, excepte en períodes de suspensió de les garanties constitucionals en canvi, pot ésser intervinguda per l’autoritat judicial, especialment en relació amb algun delicte La correspondència mercantil és la relativa al tràfic i a les operacions dels comerciants individuals o collectius Hom obliga el comerciant a conservar ordenadament la correspodència mercantil que rep i a portar un llibre copiador de cartes i…
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d'…
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En el dret penal…
injust
Dret
Acció contrària a la justícia.
En dret penal element que defineix el tipus constitutiu de delicte
faltar al respecte (a algú)
Dret
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
Constitueix una circumstància agreujant quan acompanya la comissió d’un delicte