Resultats de la cerca

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

També vetlla per fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics tot comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta illegal que afecti els interessos generals El director o directora de l’oficina antifrau és elegit pel Parlament de Catalunya  a proposta del govern per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats per a un mandat de nou anys no renovables El primer director fou David Martínez Madero El 2011 fou substituït per Daniel de Alfonso, el qual fou destituït pel Parlament de Catalunya el juny del 2016 després de la difusió per un diari d’…

Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari…

Té per objecte definir, planificar, impulsar i executar les polítiques de la Generalitat en matèria de defensa i protecció dels consumidors i els usuaris Entre les competències específiques de l’Agència, s’hi troba la informació, la formació, l’educació, l’assessorament, la mediació, l’arbitratge, la inspecció i el control de la disciplina del mercat, la difusió, la promoció, el foment, les relacions institucionals i la defensa dels drets de les persones en l’àmbit del consum Els òrgans de govern de l’Agència Catalana del Consum són el president, que és el conseller del departament competent…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí…

Graduat en ciències empresarials per ESADE 1980 i en dret per la Universitat de Barcelona 1983, fins l’any 1984 treballà en l’empresa privada, i aquest any s’incorporà al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on exercí responsabilitats diverses 1984-95 i fou director general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia 1995-99 Posteriorment, a més d’exercir com a professor de comptabilitat analítica i sistemes de control de gestió i costos a l’Escola d’Alta Direcció i Administració 1987-94, ha estat director general de…

Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva…

Fou director de l’Acadèmia de Dret de Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Publicà Novísimo Diccionario de Legislación y Jurisprudencia 1888-95, en vuit volums

Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València Presidí en diferents ocasions el Collegi d’Advocats de València