Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
interessos moratoris
Dret
Interessos acreditats d’ençà d’haver-se constituït en mora el deutor.
Emilio Attard Alonso
Política
Dret
Advocat i polític.
President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació, d’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vicepresident del Congrés dels Diputats, en les legislatures del 1977 i de 1979-82 Posteriorment es retirà de la política Conseller d’estat 1982-85, publicà, entre d’altres, el llibre Vida y muerte de UCD 1983
Oriol Casanovas i la Rosa
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’…
promulgació de lleis
Dret
Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança.
És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa
zadruga
Història
Dret
Institució de caràcter gentilici i econòmic, pròpia dels eslaus meridionals d’ençà de llur establiment als Balcans (s. VI-VII).
Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina
Séan MacBride

Séan MacBride (1978)
© UN Photo/Yutaka Nagata
Política
Dret
Polític i advocat irlandès.
Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà Ministre d’afers estrangers 1948-51, d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO Un dels fundadors d’ Amnistia Internacional , en fou president 1961-74 El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat 1981
Marc Carrillo i López
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de…
Jordi Pequignot
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif posteriorment publicada amb el títol Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les…
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions…
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…