Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
censuals
Dret
A Roma, des del temps de Dioclecià, registres on a manera de cadastre eren consignats els propietaris i la imposició que els afectava.
aforisme
Dret
Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret.
En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris
argolla
Història
Dret
Pena infamant que hom aplicava fent transitar el reu amb l’argolla al coll, les cadenes de la qual eren portades pels oficials de justícia.
deslegalització
Dret
Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.
D’acord amb la constitució vigent a l’Estat espanyol, la deslegalització únicament pot ésser utilitzada en els supòsits en què no existeixi cap reserva material de llei
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
jutjat de districte
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un districte o agrupació d’uns municipis pertanyents a un mateix partit judicial regit per un jutge de districte.
A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
llibertat de l’aire
Transports
Dret
Dret aeronàutic
Dret a la lliure navegació aèria.
Fins el 1919 era establert que l’aire i la circulació aèria eren lliures A partir del Conveni de París 1919 i Chicago 1944 és vigent el principi de la sobirania de l’estat subjacent, però amb acceptació d’unes regles de llibertat de pas per als avions estrangers hom accepta, però, la llibertat sobre l’alta mar
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…