Resultats de la cerca

Es troba inspirat en el principi de lleialtat federal Bundestreue que defineix les relacions entre la Federació i els estats membres de la República Federal Alemanya A l’estat autonòmic espanyol aquest principi es trobava reconegut per jurisprudència del Tribunal Constitucional Fou incorporat a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 en l’article 3

En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials

Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou…

Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora internacional de l’…

Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona des del 1983, les seves principals línies d’investigació foren l’estudi de l’estat autonòmic i la teoria del federalisme, com també l’estudi dels drets fonamentals, principalment en els aspectes vinculats al fenomen de la immigració Entre les seves múltiples monografies i articles científics destaquen Constituciones y períodos constituyentes en España 1808-1936 1977, amb J Solé i Tura, El Estado autonómico Federalismo y hechos diferenciales 1999, La nueva regulación…

La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…